14 Agost - Cursa del FAU

.

domingo, 3 de abril de 2011

Setmana 28 Març - 3 Abril

Dillund 28 Març 2011

Attack amb l’Irene, molt cansat.

Dimarts 29 Març 2011

Piscina 2.000

Sensacions de menys a més

500 esclafament

250 peus

250 a rtime

series de velocitat 10 x 50 cada 1’

250 variats i relax

Dimecres 30 Març 2011

Entreno complert

20’ cinta + 20’ eliptica

30’ peses de cames

Spinning amb en Dani

Dijous 31 Març 2011

G.A.C. amb l’Irene, gran treball sobretot a nivell d’abductors

Bodybalance amb en Vicenç

Divendres 1 Abril 2.011

Spinning amb l’Angel, gran classe

Dissabte 2 Abril 2.011

Gran entreno de cares a la Marxa 24 hores del Cap de Creus.

Encara fosc, surto desde’l parking de l’oficina de turisme de Llançà, atravesso el poble i començo a còrrer cap al port, passo per Sant Carles, Grifeu, Cap Ras ( el dia es comença a llevar ), Garbet, coll de Sant Antoni ( es comença a fer de dia, però la boira, fa que hi hagi poca llum ), començo a tirar cap a Puig d’Esquers on arribo al cap de 3 hores, amb un sol espectacular i es veu la boira al fons de la vall. Paro a esmorzar.

Mas Patiràs, coll de les Portes i tiro avall directe, al arribar a la riera que dona a la carretera, trobo que la riera porta molta aigua, impossible creuar sense mullar-se.

Jugo amb sort, passa un tot terreny amb un dels organitzadors de la cursa que molt amablement em passa a l’altra banda.

Em comenta que segurament s’haura de passar per sota el pont de la carretera, perque els mossos no deixaran tallar la carretera.

Passo per l’oficina de turisme i enfilo cap al coll Perer, tiro amunt cap a Sant Pere de Roda ( el tram desde Coll Perer fins al Mas Ventós i Sant Pere de Roda s’em fa molt llarg ) pujo fins a Sant Salvador, on arribo al cap de 5 hores d’haver sortit.

D’aquí reculo fins al cotxe, aprofito la baixada per agafar un bon manat d’espàrrecs.

En total, 6 hores i mitja, els compressors Forquad em funcionen genial, tant a les pujades com a les baixades i quan me’ls trec tinc una agradable sensació de cames lleugeres.

Diumenge 3 Abril de 2.011

Em trobo les cames una mica carregades, però agafo la flaca i començo a tirar cap a Vilafant, Navata, Lladó, Cabanelles, no trobo la pedalada i em costa, enfilo la carretera cap a la Mare de Déu del Mont.

La pujada cada cop millor amb més cadencia i alegria a la pedalada. Faig uns 6 kilometres de pujada fins a Can Serra, on hi ha el trencant cap al Lliurona i el Bassegoda, d’aquí reculo i tiro cap a casa on arribo al cap de 1h 50 minuts i uns 48 km.

Avui he probat els Compressport Forquad amb la bici, …genials

La Contra

Aquesta setmana passada La Contra de La Vanguardia, ens ha obsequiat amb dues entrevistes de pes.

La primera, la que es va fer a Pau Garcia-Milà, pels que no el coneguin en Pau és un innovador del món digital, és un dels creadors d’un nou sistema operatiu EyeOS, ”cloud computing” un sistema operatiu desde la web, la informació es pot emmagatzemar en un lloc on s’hi pot accedir desde qualsevol terminal conectat a Internet.

Les seves idees són clares, precises i es poden aplicar a qualsevol aspecte de la vida. Per mi les més importants són que posposem moltes coses, faré això, faré allò, però desprès dels estudis, desprès de la hipoteca, desprès dels fills, quan em jubili,..., fes-ho ja, que aquesta tarda et pot atropellar un camió.

Vivim esperant, això és un error.

Busquem excuses per fer no coses noves i hem de tenir la convicció de que tot anirà bé. Ànims i creu en tú.

La segona, la que van fer a Kilian Jornet per promocionar el seu llibre “Córrer o morir”.

Les curses no les valora per les victories, sinó per les sensacions i emocions que ha sentit.

L’única cosa que queda són les vivencies i les coses que has sentit. Saber que pots córrer 1.000 metres de desnivell amb 30 minuts en un món on els transports et poden portar a una velocitat tremenda no serveix de gaire. Però serveix per coneixer’s a un mateix, saber els limits, els recursos, la capacitat de sacrifici, d’assumir els errors.

A vegades t’equivoques de camí, però has d’aprendre que no serveix de res lamentar-se, s’ha d’asumir l’error i recuperar aquest temps perdut a la carrera.

Posar el cos al límit et fa arribar al més profund de tu mateix.

¿en que es pensa durant aquestes carreres de 40 hores?

En el mateix que pensaria si estigues sentat, en les coses que has de fer la propera setmana o en qualsevol cosa que et distregui. Coneixem perfectament el nostre cos, però no sabem res del nostre cervell, i et pot jugar molt males pasades, com ganes d’abandonar.

A vegades a mitad de cursa no pots més, però al final et trobes amb molta més força.

El fonamental és la felicitat i gaudir amb el que fem.