Sensacions molt rares desprès de la Marxa de Resistència de Llançà, d’una banda una immensa alegria per haver acabat, amb un bon temps i al acabar la cursa hem trobava molt bé fisicament.
Però, realment pensava que faria un millor temps.
El xàfec que va caure a 20 minuts de la sortida i la pluja que ens va acompanyar durant els dues primeres hores de cursa, van fer que la vaselina que portava als peus marxés.
Realment sota la pluja de l’inici no pensava acabar, pensava que desprès de Puig d’Esquers i tornar a Llançà posaria fí a la cursa, però anem per parts.
Sota una pluja prenem la sortida a les 8 del matí, els primers surten com bales, jo m’ho prenc en calma i amb el dubte de si acabaria, durant la pujada a Puig d’Esquers torna a ploure encara amb més força, però al arribar al cim de Puig d’Esquers, els nuvols desapareixen i apareix el sol, la vaselina que portava als peus ja havia desaparegut.
Arribo a l’oficina de turisme amb 3 hores, amb el temps previst, el canvi de recorregut que l’organització ha previst per la pujada a Sant Pere de Rodes resulta dur i amb el terreny molt pesat.
A Sant Pere de Rodes, paro a menjar macarrons, m’entren genials. Pujo molt bé a Sant Salvador, quasi no hem dono compte i ja arribo a la pujada a el Paní.
Durant la baixada a Cala Joncols, ja hem noto les butllofes als peus i que una es rebenta.
Arribo a Cadaqués molt bé fisicament, menjo alguna cosa i continuo, l’arribada fins Cap de Creus s’hem fa eterna, arribo a Cap de Creus i menjo 2/3 brunyols que m’entren genial, però al cap de mitja hora ja noto que em pensen a la panxa.
Fins a Sant Baldiri, em fan molt mal les butllofes dels peus i pateixo per arribar-hi, l’any passat hi havia un control intermig, aquest any estava convençut que hi seria, però mirant el full de ruta veig que m’he equivocat i enguany no hi és.
A Sant Baldiri faig una parada llarga, menjo algo, em prenc un PowerBomb, ja pensant que patiria molt a la baixada fins Port de la Selva.
Cosa que passa, durant la baixada cada cop que poso el peu a terra les butllofes em fan veure les estrelles.
Durant la baixada em prenc un PowerGel, em recupero, quan finalment arribo al final de la baixada començo a correr a bon ritme ( !!! )
Paro al Port a posar-me el frontal, i continuo corrent pel camí de ronda, noto les butllofes però al ser terreny planer, ho soporto molt bé.
Quasi al final trobo un noi de Vic, amb problemes de butllofes als peus i sense frontal i fem junts el final de la Marxa.
Ho comparo amb l’any passat que al acabar la cursa quasi no hem podia moure, enguany fisicament molt fort i genial, llàstima de les butllofes.
Setmana de més o menys relax pensant amb la Marató d’Empúries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario