Només quatre agossarats disposats a gaudir d’un dia a l’Alta Vall del Ter.
Sense perdre temps fem via cap a Ulldeter, durant tot el cami el Sr. Pins i el Sr. Bananes no paren de barrinar curses, entrenaments, projectes, ..., ens falta temps.
Només de tant en tant el Sr. Bananes reclama un café, que finalment trobem a Setcases.
Els 10º graus de temperatura que hi havia al parking superior de Vallter 2.000 ens indiquen que aixó no és ni Maçanet, ni Figueres.
Una vegada acabats els preparatius em poso al davant i enfilem cap a la Portella de Mentet, anem a ritme viu, no tardem massa a entar en calor, amb 25 minuts estem a la Portella, sense parar tirem cap al Pic de la Dona on hi arribem 45’ desprès de sortir.
L’espectacle que tenim davant nostre és increible ens hi ajuda el dia clar i amb una mica de vent, Pic Carlit, Canigó, el cercle d’Ulldeter i si ens hi fixem arribem a veure la Badia de Roses, poques vegades ho podrem veure desd’aquest punt.
D’aquí comencem a córrer per tota l’Esquena d’Ase fins el coll de la Geganta, avancem uns excursionistes que van a peu i que ens mirem encuriosits :
¿ bogeria?, ¡energia !, ¡ sentiment !.
La pujada a Bastiments l’encapçala l’Anna que puja molt bé, arribem al cim desprès de 2 hores i mitja desprès d’haver sortit.
Al cim continua l’espectacle, veiem el Pic de l’Infern, majestuós, la vall que mena a Coma de Vaca, els Torreneules, el Puigmal, ...
La baixada la fem rapidissima, passem pel coll de la Marrana i sense parar enfilem al Gra de Fajol Gran.
Al cim trobem més ”malalts” que també corren per aquests cims.
Desprès de la tradicional foto, desfem el camí fins arribar novament al coll de la Marrana, portem 4 hores.
Un cop arribats al Coll de la Marrana, prenc la determinació de fer una mica més de volta, canviant l’itinerari previst i baixant direcció al refugi d’Ulldeter, passant pel naixement del riu Ter on parem a refrescar-nos.
Amb aquest recorregut fem una mica més de camí, però ningú es queixa perquè la visió del Gra de Fajol Petit, les flors i l’aigua que neix de la muntanya valen la pena fer aquest esforç.extra.
Inconscientment, durant la baixada desde’l Coll de la Marrana fins al Refugi, baixem el ritme i caminem completament feliços i amb la sensació de ser uns privilegiats.
Deixant enrera el refugi d’Ulldeter, em giro, veig l’Anna i en Bananes que em segueixen i enmig dels arbres distingeixo el Gra de Fajol que ens mira trist i rancorós que marxem tant ràpid.
En giro i somric sota el nas amb la seguretat que ben aviat tornarem per aquestes contrades a caminar, còrrer, escalar o lliscar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario