Albert Llovera

Aquesta setmana passada ha sortit una entrevista a La Contra de La Vanguardia a l’Albert Llovera.

Albert Llovera és andorrà i quan tenia 18 anys, durant un descens d’ski a la Copa d’Europa a Iugoslàvia quan baixava a 108 km/h va patir un accident que el va deixar paraplegic.

La seva minusvalia no l’ha fet parar, ha sigut subcampió d’España de rallies el 2008 i 2009, competint amb pilots sense cap disminució física, i corrent el mundial ha fet set curses i ha puntuat a 5.

La seva visió de la vida és un “subidón” d’endorfines, realisme, però sobretot amor per la vida :

“ A l’esport com a la vida, no existeixen limits quan un creu en ell mateix “.
“ Em sento afortunat perque res a la vida em resulta fàcil “

Sobre quan es va patir l’accident :
“ ... t’ho prenguis com t’ho prenguis, les coses no canviaran. No és fàcil, però no val la pena obsesionar-se amb el que vas ser, prefereixo millorar dia a dia amb el que sóc ara”.

“ A vegades tenim problemes “xorres” i un cúmul de xorrades t’obstrueix. S’han d’eliminar. Hem de fer front a les contrarietats, sabent que ningú ha de lluitar per tú. No hi ha res més trist que pensar “ si ho hagués intentat de debó,...”. La vida sempre ens ofereix noves il.lusions i objectius, però hem de lluitar per aconseguir-los.”

( com sempre diu el “Mestre” : les oportinutats només passen un cop a la vida i normalment t’arrepenteixes més de les coses que no has fet que de les que has fet, les oportunitats s'han d'aprofitar )

“Estem aqui de casualitat, aprofitem aquesta sort. Gaudeix i intenta compartir i fer feliços als altres”

“A la monotonia l’hi hem de donar temptacions: si gaudeixes internament,la part externa es torna com tú”.
Passió per la vida i per l’esport, “El món no s’acaba: surt i menja-te’l, almenys un trosset, n’hi ha per tots”.

www.albertllovera.com