Hi havia molta gent, uns 3 autocars plens.
Hem arribar a primera hora a ulldeter i deseguida ens hem enfilat cap al refugi d'ulldeter on el grup ja s'ha començat a estirar, d'aqui i, sense parar, fins al coll de la Marrana on hem parat a esmorzar.
Aqui s'han format 3 grups un que feia el recorregut pujant tots els cims, l'altre que passava pels colls i només pujant al Pic de Noucreus i nosaltres que hem volgut fer el Cami dels Enginyers, potser la ruta més llarga, però també la més solitaria i espectacular.
Un cop passat el coll de la Marrana i més o menys a l'alçada de la feixa llarga, ja hem començata baixar per la Coma del Freser. A la foto es veu baixant per la coma i Bastiments al fons.
El fons de la vall amb el pic de Balandrau al fons
Hem anat baixant fins al Planell de les Eugues amb el refugi de Coma de Vaca al fons.
Un cop arribats al refugi de Coma de Vaca hem començat el Camí dels Enginyers, 3 horetes passant pels Cingles de la Balma, la Jaça del Solei, el Roc Verd, els Cingles de Joan de Déu, el Torrent de la Balma i el Torrent de Coma de Llispet, per arribar a Núria amb unes 7 horetes de travessa.Ruta que es pot qualificar com espectacular i solitaria, ( jo no em canso de passar-hi )
Desprès de menjar una mica en Norbert i jo decidim que en volem més i tots 2 agafem el camí de baixada Nuria - Queralbs, la resta del grup cansats decideixen agafar el cremallera.
Fem la baixada amb 1 hora 30', no correm en cap moment, però anem força a l'idea, en Norbert està molt fort i més d'un cop he d'apretar les dents per seguir-lo, tots 2 ens en recordem del qui va posar les maleides escales un cop passat el Pont del Sastre i direcció Queralbs.
Acabo molt content per una gran travessa que ja és tot un clàssic i que aquest any he tingut la sort de fer-la 2 vegades per 2 rutes diferents.
Segons els càlculs d'en Ramon hem fet unes 8 hores 30' i uns 850 metres de desnivell, no està gens malament.
Hem trobat a faltar molt l'absència de l'Anna i de l'Imma i en Jordi
No hay comentarios:
Publicar un comentario